Home
Andreu Llovera Jané's Library tagged → View Popular, Search in Google
"Sap greu la manca de coratge per mantenir viva una pensada tan brillant a fi d'alliberar-se d'una Catalunya que assetja els espanyols, que els oprimeix i que els espolia"
Víctor Alexandre
Quina magnífica notícia la iniciativa presentada pel web actuable, de recollir signatures per tal d'expulsar Catalunya de l'Estat espanyol, en considerar-la, literalment, "un forat negre que consumeix quantitats ingents de temps i d'esforços de l'agenda política". I quina llàstima, per altra banda, que, tot seguit, la mateixa 'Actuable' hagi decidit retirar-la. Sap greu aquesta manca de coratge per mantenir viva una pensada tan brillant a fi d'alliberar-se d'una Catalunya que assetja els espanyols, que els oprimeix, que els espolia i que, ja des de l'escola, els imposa el coneixement de la llengua catalana, com a llengua comuna, en nom d'un riquíssim i gratificant bilingüisme. Sap molt de greu, francament, perquè si la iniciativa arriba a reeixir hauria estat la notícia del segle. Ara ja mai no sabrem un munt de coses. No sabrem, per exemple, si els promotors admetien les signatures dels catalans, ja que els consideren espanyols. Tampoc ja no sabrem si abans de penjar la seva idea a la xarxa es van preguntar mai de què viurien sense Catalunya. Però potser no cal, perquè és obvi que algú que recull signatures per treure's un tercer del damunt és que està convençut que sense ell viurà molt millor. Al capdavall, sempre és l'oprimit qui vol alliberar-se de l'opressor i no pas l'opressor de l'oprimit. Deu ser per això, per tant, que Espanya està tan farta de Catalunya, perquè se sent oprimida i espoliada i necessita alliberar-se'n com l'aire que respira.
Però no són aquestes les úniques raons per les quals sap greu que la iniciativa hagi estat retirada. També dol, perquè la sensació que ens ha deixat ha estat la mateixa que té aquell futbolista que, havent acumulat quatre targetes grogues i no volent jugar el partit següent, es desespera quan veu que l'àrbitre no es decideix a mostrar-li'n la cinquena. Tanmateix, en aquest cas, és millor així. Millor que la iniciativa faci malves, perquè deixaria Catalunya en un paper molt indigne. I no ho dic pas per l'expulsió en si mateixa, que seria un regal molt d'agrair, sinó perquè significaria que som una nació incapaç de solucionar els seus propis problemes fins a l'extrem de delegar aquesta responsabilitat en qui n'és el causant o fins i tot en l'atzar. Una mica com aquell home o dona que, en no veure's amb cor de plantejar la separació al seu cònjuge, espera que sigui aquest qui, miraculosament, s'enamori d'un altre i se'n vagi. És a dir, que, temorenc d'agafar el bou per les banyes i d'abordar el conflicte, s'estima més consumir-se tot esperant que el conflicte el plantegi el cònjuge. Dissortadament, hi ha molts catalans que signarien ara mateix aquest final amb Espanya sense adonar-se del galdós paper que reserva la història a un poble que no és capaç de defensar els seus drets obrint la porta de la gàbia i marxant-hi per si mateix.
Espanya, de tota manera, tampoc no tindria un paper gaire edificant, en aquest cas. El comportament espanyol, molt més pinxo, orgullós i temperamental que el català, seria el d'aquell amant que, en sentir-se rebutjat per la seva parella, es deixa endur pel despit i li diu: "A mi no em deixa ningú! Abans que em deixis tu, et deixo jo". La supèrbia espanyola és capaç d'això i molt més per evitar la humiliació de sentir-se repudiada. No ho farà, però. Si ho fes, voldria dir que la nostra fermesa ha estat tan elevada que Espanya, per poder ser fidel a si mateixa davant l'adéu irremissible de Catalunya, no ha tingut més remei que optar per l'autoengany.
La independència, un somni "tangible" però "llunyà"
"La pregunta ineludible és: fins on arribarà aquesta distensió?", es qüestiona el rotatiu, i recorda que, des que va començar la crisi, "molts catalans s'han tornat independentistes perquè volen una veritable autonomia fiscal".
El diari accepta que la novetat no són les diferències entre Catalunya i Espanya, sinó el fet que "els sectors moderats del catalanisme polític declarin ara obertament les seves intencions independentistes i que les relacionin amb una crítica mordaç a la redistribució interregional de la riquesa al país".
"Els catalans paguen massa i Espanya, la seva madrastra, no els retorna el corresponent", sentencia.
"La recuperació política de l'independentisme per un partit de centre dreta al poder a Catalunya –gràcies a una sèrie de pactes amb el Partit Popular– té en compte una realitat tangible, el somni que acaricien centenars de milers o fins i tot milions de catalans: una nació independent".
Malgrat veure-la possible, el rotatiu creu que la independència és un "horitzó distant", i afegeix que "Artur Mas manté l'ambigüitat política en no prendre cap mesura concreta per establir un calendari per organitzar l'autodeterminació".
Artur Mas, diu el diari, és "autonomista de dia i independentista de nit".
“Primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'ataquen i finalment guanyes.” Donant per bo aquest històric full de ruta d'alliberament nacional marcat el segle passat per Mahatma Gandhi, la reacció d'Espanya contra el sobiranisme català ja està entrant de ple en el penúltim tram, el de l'atac frontal i indiscriminat. L'últim capítol el capitanejava ahir el diari ABC, amb una reactivació de l'orteguià “problema catalán” a portada i una crida editorial a frenar el “separatisme”.
L'ofensiva, que no és exclusiva d'aquest rotatiu, ja que El Mundo i La Gaceta, i les tertúlies de referència a la capital, no queden enrere en els seus atacs, en una espiral que es va enverinant a mesura que el sobiranisme pren una força creixent en l'agenda política catalana. Els últims detonants de l'anticatalanisme han estat la resolució del TSJC sobre la immersió lingüística, la polèmica de les banderes i el projecte de llei de consultes.
La catalanofòbia no és nova, però en els últims temps està especialment activada, i des de molts fronts. El mediàtic, el polític, el judicial. Fins fa uns anys era una obsessió de caire ciclotímic, depenent de la conjuntura més o menys favorable a un nacionalisme espanyol històricament incapaç d'admetre un estat plurinacional. En els darrers temps, aquest concepte d'Espanya ha trobat l'objectiu perfecte en la reacció catalana a cops letals com ara la sentència del TC i les successives agressions a la llengua, que han fet passar molts ciutadans del romanticisme idealista a la concreció política.
Mandela va entendre que sense els blancs Sud-àfrica no era viable com a nació. Que, tot i ser la majoria demogràfica, els negres havien de formular un projecte nacional que inclogués els blancs. Mandela va convèncer els blancs que no havien de témer el sufragi universal, que no havien de témer un govern de la majoria negra. I per fer-ho va arribar molt lluny, combatent els intransigents del seu bàndol i abraçant sincerament alguns dels símbols de la comunitat blanca, com ara la samarreta verda de la selecció sud-africana de rugbi, emblema suprem de la segregació racial. Ho va fer i va guanyar.
INDICACIONS:
Hem elaborat una sèrie d’indicacions i contraindicacions amb les que hem de ser molt respectuosos perquè aquesta acció surti correctament. Esperem que sigui així.
1- Els participants hauran de venir en grups petits dissimulant, com si fossin turistes o estiguessin passejant. En cap moment ha de semblar que hi ha una acció preparada. Us animem a portar una barretina catalana que us haureu de posar quan comenci l'acció.
2- A les 12:00h en punt començarà l’acció. Un grup de persones començarà a cridar IN-INDE-INDEPENDÈNCIA. Mentrestant, tots els participants es mantindran fora del centre de la Plaça Catalunya.
3- Un primer senyal acústic indicarà el moment que tothom vagi entrant progressivament al centre de la plaça i es vagi afegint al grup. És molt important que la incorporació a la s’efectuï de manera suau i progressiva, evitant les presses i corredisses. En aquest moment ens posarem la barretina catalana.
4- Tota l’acció es realitzarà mirant a una mateixa direcció. Progressivament, es cridarà cada vegada amb més energia IN-INDE-INDEPENDÈNCIA.
5- Durant tota l’acció tothom alçarà el puny dret en direcció al cel i el mourà al ritme de IN-INDE-INDEPENDÈNCIA. Seran benvingudes totes les senyeres i estelades, com més n’hi hagin millor.
6- Aquesta acció finalitzarà després d’uns 3 minuts. Un senyal acústic en marcarà el final. En el moment que se senti el senyal final, es farà un silenci absolut, la gent es treurà la barretina, es dispersarà ràpidament cap a fora de l’espai i tenint molt en compte que no s’ha de provocar cap tipus d’embús entre les persones. És imprescindible que el centre de la Plaça Catalunya quedi absolutament buit el més ràpid possible, com si no hagués passat res.
7- Els participants hauran d’abandonar el centre de la Plaça Catalunya i els seus voltants de la mateixa manera que han vingut, en grups petits, dissimulant, com si fossin turistes o estiguessin passejant.
CONTRAINDICACIONS:
1- Un cop s’acabi l’acció ningú es pot quedar a comentar la jugada al costat de l’espai en concret. Tothom se n’haurà d’allunyar a més de 100 metres en qualsevol direcció.
2- Per mantenir el caràcter transversal de la FLASHMOB PER LA INDEPENDÈNCIA no s’admetran símbols de cap formació política.
3- Per reforçar el caràcter pacífic de la iniciativa, no s’acceptarà cap demostració despectiva i/o agressiva envers persones, entitats o països.
4- Es serà respectuós amb el medi ambient (mobiliari urbà, plantes, arbres, etc…), no es tiraran papers a terra ni ningú es col•locarà a cap lloc on estigui prohibit.
Compara l'intent actual d'Espanya de residualitzar els catalans amb el Decret de Nova Planta
ACN Barcelona | Actualitzada el 08/03/2012 21:20
L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha alertat aquest dijous que l'únic que pot salvar Catalunya de la desaparició és el pensament independentista, perquè això faria possible "una actitud de resistència forta" davant de l'intent d'Espanya de residualitzar els catalans, intent que ha comparat amb el Decret de Nova Planta. "Amb les condicions que Espanya ens imposa, Catalunya no és viable", ha sostingut Pujol en una conferència que ha pronunciat a Esade sota el títol 'En el tombant del camí. 1714-2014'. Segons l'expresident, l'Espanya actual "ofegaria" Catalunya i davant d'això no hi ha alternativa: "Entre la residualització i la independència hauríem d'optar per la independència".
Pujol ha explicat que Catalunya ha progressat i "aparentment" ha anat consolidant aspectes com el lingüístic. No obstant això, ha subratllat alguns moments de "debilitat", com la sentència de l'Estatut, en què Espanya va voler "escombrar" d'una manera "molt barroera" la llengua catalana.
L'expresident Pujol ha reblat que "ara per ara" votaria 'sí' en un referèndum per la independència. Quan se li ha preguntat si ho voldria, ha sentenciat: "Jo sóc molt gran... no és impossible".
Fundador Rodríguez (Santiago de la Espada, Jaén, 1948). La seva incursió al programa Salvados mentre Jordi Évole entrevistava Jordi Pujol l'ha convertit en tota una celebritat. Especialment a la xarxa, on ja té un grup d'admiradors a Facebook i un perfil -fals- a Twitter. "Votaria sí en un referèndum d'independència", va assegurar al programa de La Sexta.
Jordi Pujol: 'Els catalans ja no tenim constitució que ens empari'. Crida a la mobilització perquè Catalunya està 'morta' sense pacte fiscal
La creació, el dia 10 de març, de l'Assemblea Nacional Catalana no té com a objectiu l'articulació d'una alternativa a les nostres institucions nacionals, que tant ens han costat aconseguir, ni tampoc a les grans associacions del país, com per exemple Òmnium Cultural. L'ANC serà un gran organisme de mobilització i, a la vegada, un mitjà per estendre el full de ruta cap a la independència del nostre país. I això ho farà al costat de les altres institucions del país, tot empenyent-les.
En l'actualitat, els moviments nacionals flamenc i escocès són els models més vius en l'imaginari sobiranista català. El seu ressò, però, té diferent intensitat i l'atenció que el nacionalisme català els ha prestat al llarg del segle XX tampoc no ha estat la mateixa.
31 de Octubre de 2011
El diario británico dedica un artículo a las actividades de la Resistencia Galega. El Times considera que estos "separatistas gallegos son una amenaza de terror para el 'enemigo colonial'" y alerta del temor de que esta banda intensifique sus ataques antes de las elecciones del 20N en España.
La crónica es del corresponsal del diario Graham Keeley y explica: "Las fuerzas antiterroristas españolas advierten de una nueva amenaza por parte de separatistas armados gallegos, cuyos ataques en los últimos 6 años asciende a 44. Cuando por fin parecía llegar la paz al País Vasco, tras la declaración de una tregua "definitiva" por parte de ETA, la policía teme ahora que la Resistencia Gallega pueda incrementar sus ataques de cara a las elecciones generales del 20 de noviembre."
"Este grupo considera España como el 'enemigo colonial'. También reivindica partes del norte de Portugal como territorio gallego. Esta región tiene su propia y distintiva lengua y cultura. Ya posee un alto grado de autonomía concedida por Madrid aunque un movimiento de modernización ha adquirido bastante auge durante la pasada década" apunta The Times.
Mas ha argumentat el perquè del seu raonament:"Espanya va fer la seva transició i vam col·laborar. Ara, potser, li toca a Catalunya fer la seva transició nacional", sempre mirant a Europa forta, ha dit. El president de la Generalitat ha recordat la important aportació del catalanisme a la Constitució del 1978 i ha avisat que la sentència de l'Estatut i la reforma exprés de la carta magna han estat "l'escac i mat de l'esperit constituent i del consens constitucional". I això, ha assegurat, és "molt preocupant i dóna peu a la transició nacional catalana.
Yesterday, on the 2nd of September 2011, the Spanish judicial system gave an ultimatum to the Catalan government: Spanish is to be made a vehicular language in the Catalan educational system within two months. The response of the majoritary worker uninons, associations of professors and the Federation of Parents is that they will never obey this ruling, and that demonstrations will be prepared for the National Day of Catalonia, on September 11th.
Catalunya no pot esperar més, avui ja som majoria per la independència, i el dia que és visualitzi molts més ens acompanyaran en la fita. Els enemics no els tenim a dintre, els tenim a fora i sinó aprofitem la propera majoria del PP, la sentencia del TSJC contra el català, l’engany de la reforma constitucional i els atacs que patim dia a dia és que no estimen aquest país.
L'única opció possible és la independència, perquè és l'única que depèn de nosaltres mateixos.
A veure si ens entenem: l'independentisme ha anat madurant i s'ha tornat prou seriós com per no atribuir-li una minoria d'edat que no li correspon. Encara té, de tant en tant, algunes manifestacions primàries,emocionalment impulsives i poc reflexionades.
Selected Tags
Related Tags
Top Contributors
Groups interested in Independ...
Diigo is about better ways to research, share and collaborate on information. Learn more »
Join Diigo