Jo, ser president? Home, per a mi seria un privilegi, com per a molta gent, però el que per a mi sí que és bàsic és intentar ajudar i remar. Mentre pugui ajudar el meu país des d'on sigui estaré content, també pot ser des d'un organisme internacional. L'important és estar ben preparats.
Hi ha una sèrie d'instruments vàlids, hi ha partits nacionals que són vàlids i les eines ja hi són, és qüestió de posar-se d'acord.
s'ha de reconèixer que aquesta nova pruïja viatgera i pedagògica d'Artur Mas lliga malament amb la reestructuració (eufemisme rutinari per no dir tisorada) que han patit les ambaixades catalanes a l'exterior (eufemisme constitucional per designar les oficines de comerç que treballen en favor de les exportacions catalanes) com a conseqüència del pacte dels pressupostos del 2011 amb el PP. I que tampoc s'adiu gaire bé amb una situació en què aquest mateix PP
si l’Estat espanyol imposa la continuïtat del sistema actual –abans fins i tot d’entrar en el terreny pròpiament polític i identitari– la conclusió ja seria definitiva: ja quedaria clar que el seu objectiu és fer que Catalunya no pugui construir una societat econòmicament i socialment de progrés, equitativa i integradora
preguntar-nos si és viable o no, econòmicament i socialment – deixem de banda de moment el tema identitari–, una Catalunya amb la situació i el tracte actuals a uns quants anys vista. Una Catalunya sotmesa a les conseqüències de la sentència del Tribunal Constitucional, de l’orientació dels grans partits espanyols i fins i tot de l’opinió pública espanyola.